Estamos de vuelta en Barcelona después de mucho retraso y un bono de 20 euros por compensar el llegar a las 2:00 de la madrugada a casa. Es en este espíritu que coloco una foto de #acamapdaberlin de este sábado pasado. Ya que no voy a estar por aquellas tierras en algun tiempo, nada más que desearles ánimos a los organizadores, o más bien, al grupo encargado de llevar el peso de la organización de las manifestaciones. Gente muy competente y que conoce bastante bien la mierda de Europa que nos ha tocado vivir en estos últimos años.
Selecciono algunas de los sloganes que no se ven.Por que fueron las más serio que he leido en años en politica:
"Nietos en el paro y abuelos trabajando" (Y es que ya dije yo, que esto de la jubilación anticipada es una gran mentira)
"Diese is keine Krisi es ist ein betrug" o en castellano de aquí "Esto no es una crisis, es una estafa"
Hubo otros más divertidos, desde el "no te digo na y te lo digo to" hasta el "quiero un pisito como el del principito". Eso, y alguna referencia a la Merkel de alemanes que andaban por allí, hicieron que valiese mucho la pena ir. Lamentablemente de malvado solo salió un nombre: Botin. Debí llevar yo una pancarta con Trichet y la panda del BCE, que esos sí dan miedo de cojones.
Por cierto, no sé si lo saben, porque no ha salido en la prensa, claro (en serio Anna, qué les pasa?) pero hay fuertes rumores que el BCE va a proceder a dejar de comprar bonos a los Estados europeos (y amenaza con echar a Grecia del euro si no paga a tocateja), eso quiere decir que España puede caer en un ataque especulativo en cualquier momento. Si el BCE definitivamente deja a España a la interperie y no le compra la deuda al 4-5% (o simplemente duda), los ataques la pondran al 7-8%. Y a esos precios, España no puede pagar. Profecia autocumplida: si crees que España pagará, paga, si no, no. Recuerden ustedes que el BCE es una institución europea pública encargada de decidir cuánto dinero y de qué tipo se genera o se retira en la economía europea. Y ahora están en plan vamos a retirar dinero a mansalva y destrozar todos los paises del mediterraneo. Háganse a la idea, si el BCE no compra la deuda española, llega el rescate y una segunda depresión en España.. y de las gordas. Eso si, con el PP al mando.
Ale.. ya lo pueden ustedes celebrar preparándose para emigrar en breve. Si me toca a mi, al menos ya sé que en Alemania hay buena gente.
PD @anna
Diversos factors. Poseu i/o al vostre gust entre número i número
1 – mala formació dels periodistes ( sovint no tenen punyetera idea de què parlen) cosa que s’accentua cada vegada més (del sistema educatiu del país i de l’empobriment general de la cultura millor en parlem un altre dia)
2 – Plantilles reduïdes i sobrecarregades de feina degut als acomiadaments que ha provocat la crisis (crisis? Quina crisis? Crisis per a qui o contra qui?) Si no tens temps, no pots informar-te (ni formar-te) per redactar. Copies la informació que has rebut d’un teletip d’una agència, que probablement ha estat feta per un periodista tipus punt número 1 de la llista o com que treballa en una agència que està al punt número 2 de la llista ha copiat directament la nota de premsa oficial de l’organisme / empresa / banc / elquecaraisigui . És a dir que volent o sense voler es reprodueix el missatge oficial que volen que es reprodueixi.
3 – Els mitjans de comunicació són empreses que acostumen a pertànyer a un gran grup de comunicació o a un gran grup empresarial que té uns interessos econòmics i, sovint, uns contactes polítics que ha de mantenir / cuidar / “voy a propagar tu mensaje de paz en el mundo querido amigo” .
4 – Persones. Els periodistes són persones, amb els seus prejudicis, idees preconcebudes, vulnerabilitat a les influències externes i capacitat de cometre errors com qualsevol altre.
5 – Juràssic Park. Sempre increïble, però és cert. Molts periodistes no han arribat al 2.0. La prova, alguns diaris no van ni tan sols publicar la mani del #15M i les acampades no van començar a tenir ressò fins ben bé el dimecres. (per desinterès, però també per desinformació. No sabien ni per què es manifestava la gent i no eren conscients de l’embranzida que la cosa estava agafant. La llista de periodistes de cert mitjà de comunicació que més o menys conec que estan presents a Twitter és mínima. Certs moviments se’ls escapen completament)
I crec que encara em deixo coses....
jueves, 26 de mayo de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
(en serio Anna, qué les pasa?)
No pots deixar aquesta preguntar-provocació i no esperar que la nena s’esbafi.
Diversos factors. Poseu i/o al vostre gust entre número i número
1 – mala formació dels periodistes ( sovint no tenen punyetera idea de què parlen) cosa que s’accentua cada vegada més (del sistema educatiu del país i de l’empobriment general de la cultura millor en parlem un altre dia)
2 – Plantilles reduïdes i sobrecarregades de feina degut als acomiadaments que ha provocat la crisis (crisis? Quina crisis? Crisis per a qui o contra qui?) Si no tens temps, no pots informar-te (ni formar-te) per redactar. Copies la informació que has rebut d’un teletip d’una agència, que probablement ha estat feta per un periodista tipus punt número 1 de la llista o com que treballa en una agència que està al punt número 2 de la llista ha copiat directament la nota de premsa oficial de l’organisme / empresa / banc / elquecaraisigui . És a dir que volent o sense voler es reprodueix el missatge oficial que volen que es reprodueixi.
3 – Els mitjans de comunicació són empreses que acostumen a pertànyer a un gran grup de comunicació o a un gran grup empresarial que té uns interessos econòmics i, sovint, uns contactes polítics que ha de mantenir / cuidar / “voy a propagar tu mensaje de paz en el mundo querido amigo” .
4 – Persones. Els periodistes són persones, amb els seus prejudicis, idees preconcebudes, vulnerabilitat a les influències externes i capacitat de cometre errors com qualsevol altre.
5 – Juràssic Park. Sempre increïble, però és cert. Molts periodistes no han arribat al 2.0. La prova, alguns diaris no van ni tan sols publicar la mani del #15M i les acampades no van començar a tenir ressò fins ben bé el dimecres. (per desinterès, però també per desinformació. No sabien ni per què es manifestava la gent i no eren conscients de l’embranzida que la cosa estava agafant. La llista de periodistes de cert mitjà de comunicació que més o menys conec que estan presents a Twitter és mínima. Certs moviments se’ls escapen completament)
I crec que encara em deixo coses....
Ara no sé si prendre un altre cafè o una til•la....
Anna" Eso es un comentario y lo demás son tonterias! Toi de acuerdo con tus opiniones aunque yo lo reduciría a 2 : intereses económicos y políticos, osea, lo de siempre...
Buena gente en Alemania sí. Pero también la Merkel, y el BCE, y otras cosas...
Bentornat!
@anna..que puc posar el comentari a priemra plana? com una resposta?
@marta.. gràcies
@acolostioco.. si.. la elite alemana y muchas clases medias.. que aqui seran medias-altas claro. Al igual Berlin no es Alemania..
@Zonia.. A veces, ademas de ls itnereses necesitas unt upida red de estupidez.. es mas facil teneros controlados pro estupidez que por dinero... creo que realmente los periodistas no saben macro básica... ni siquiera los supuestos especialistas.
@Bororo
Feel free, estimat. Feel free :-D
A ver si me deja escribir comentarios, que días atrás no sé qué pasaba, que no podía.
Espero que haya ido bien por Berlín. Ya he visto que "sehr aktiv".
Publicar un comentario